A cada poble i a cada barri, els centres d’esplai s’han anat adaptant a les noves necessitats socials, assumint els canviants reptes de la societat, vinculant-se amb la comunitat educativa i arrelant-se fermament amb el territori
Un centre d’esplai truca a la porta d’un altre esplai; i aquests, plegats, en busquen un tercer; i s’hi n’afegeixen cinc més… i es formen moviments d’educació en el lleure d’àmbit comarcal, territorial, fins que ara fa 20 anys, decidiren construir una nova aventura col·lectiva: la Federació Catalana de l’Esplai – Fundesplai.
Des d’aleshores, milers de joves monitors i monitores han fet de l’esplai el seu lloc al món, una inesborrable i gran peça de la seva vida. Han fet d’artistes i pintors, de somiatruites i de poetes, de lluitadors i de rebels, de pirates i de cercadors de tresors, d’escultors de preguntes i de gestors d’incerteses… I en aquests esplais, milers i milers d’infants i les seves famílies, han trobat i troben, vitals espais d’acollida, de confiança i d’afecte, d’il·lusió i de somnis, espais on sentir-se escoltats i reconeguts, espais on créixer i ser tractats com a ciutadans capaços de comprometre’s per un món millor.
A cada poble i a cada barri, els centres d’esplai s’han anat adaptant a les noves necessitats socials, assumint els canviants reptes de la societat, vinculant-se amb la comunitat educativa i arrelant-se fermament amb el territori. I això ha donat lloc a models de centres d’esplai diferents, en funció de la mateixa idiosincràsia de cada barri i cada localitat; esplais de cap de setmana, esplais amb programes i intensitat diària, esplais que s’adrecen especialment a col·lectius d’infants i joves en situació de vulnerabilitat, a persones amb discapacitat, etc.
I quan aquests centres d’esplai decideixen fer plegats el camí i optar per a créixer col·lectivament, sumen esforços, comparteixen anàlisis, estratègies i recursos. La idea és senzilla, plegats fem créixer la capacitat individual de cada entitat i alhora, consolidem el projecte col·lectiu. Junts fem més esplai.
Actualment la Federació Catalana de l’Esplai, aplega més de 80 iniciatives i projectes d’educació en el lleure, presents en 47 municipis de 17 comarques. Són més de 1.500 els monitors i monitores, que des del voluntariat o de forma remunerada, renoven cada dia el compromís d’acollir i d’acompanyar a prop de 15.000 infants i joves en el seu itinerari personal per a que creixin i esdevinguin persones autònomes. Vinculada a Fundesplai, la Federació comparteix projecte educatiu i social a favor dels infants, els joves i les famílies.
Teixit associatiu
Plegats hem après a treballar en xarxa, a coordinar-nos i a cooperar amb tots els agents educatius d’un territori, i a fer-ne una de les fortaleses clau de les entitats d’educació en el temps lliure. Avui dia, els centres d’esplai som teixit associatiu ric i divers, som un dels motors principals de la dinamització comunitària dels barris, participem de l’extensió de la cultura popular a la vida quotidiana, i aportem des de les diferents funcions socials i educatives que desenvolupem, importants factors compensatoris als nostres territoris.
Des de l’educació en valors, els centres d’esplai actuem com a escoles de ciutadania, treballant per a impregnar i estendre els valors humans arreu, i per a impulsar la corresponsabilització dels infants i joves en els afers col·lectius i en la millora del seu entorn. I és just des d’aquest protagonisme dels infants, d’aquest creixement integral, d’aquest sentit de responsabilitat i compromís amb l’entorn, que els esplais fem néixer cada dia projectes nous, iniciatives i experiències molt diverses.
La Federació Catalana de l’Esplai ha desenvolupat projectes pedagògics, que han reforçat les intervencions educatives dels diferents esplais que la composen, per tal de situar a l’infant en el centre de totes les actuacions, dins del marc d’una educació no formal, que cada cop es fa més imprescindible, pel desenvolupament integral dels nens i les nenes i per la construcció conjunta d’una societat, on la infància té molt a dir, des del paper de subjecte de dret i de ciutadà actiu del present.
Hem fet més esplai, i ho seguirem fent, perquè aquest associacionisme és fruit de la implicació de la ciutadania activa, que mitjançant el voluntariat i la professionalització de la tasca de monitoratge, han fet possible uns espais on qualsevol infant té cabuda i on les seves famílies trobem també un espai de suport i un acompanyament en la criança dels seus fills/es, que doten a l’esplai d’un element de cohesió social fonamental.
A través de les excursions, de les batucades i cercaviles, dels projectes d’Aprenentatge i Servei, de les rutes, colònies i camps de treball, dels projectes de solidaritat i cooperació, de les gimcanes i obres de teatre, els centres d’esplai hem ajudat a molts infants i joves a trobar el seu lloc, a incorporar el sentit de la col·lectivitat, a viure amb i per als altres i a comprometre’s per un món millor.
Contra l’exclusió
I mirant enrere, crec que val la pena subratllar i reconèixer aquesta tasca de cohesió social que desenvolupen els esplais des de cada lloc, actuant, des de l’economia social, implícitament com a motors de prevenció de la marginació i exclusió social de zones especialment vulnerables i crítiques socialment. I això té un pes molt considerable, en un país que volem acollidor i inclusiu, just i equitatiu socialment.
Juntes i junts celebrarem una història d’èxit: la història col·lectiva que ha servit per a enfortir la cohesió social de molts barris, per millorar la qualitat de vida de molts pobles, i per acollir i acompanyar infants feliços i ciutadans compromesos.
Com diu un proverbi africà, “Si un va sol, va més ràpid. Si un va acompanyat, va més lluny”. I ens cal anar més lluny.