A què juguem a l’Afganistan?

Anem al vostre Casal

Per a Petits i Mitjans

Educativa i Lúdica

Descobrim la cultura del joc popular els infants afganesos.  La idea és generar un diàleg al voltant de les similituds que apreciem a través
dels jocs com a símbol de totes les coses que ens uneixen entre les diferents cultures i valorar positivament els nous aprenentatges.

La durada aproximada és de 1h i ens desplacem al vostre casal.

Aquestes activitats estan dinamitzades per la Nadia Ghulam, afganesa, educadora, activista, i defensora dels Drets Humans. La Nadia, des de la seva vivència personal, ens aporta elements de reflexió per promoure els Drets Humans i els valors de Pau i Convivència.

Localització

Adreça:

Població:

Anem al vostre Casal

Codi postal:

Web:

Informació pràctica

125€ /grup

Grups d’edat:

Petits i Mitjans de 6 a 12 anys

Número mínim i màxim participants: Mínim 15 Màxim 25


Hoarari a concretar amb el casal

Com arribar

Observacions

Aquesta activitat forma part del programa educatiu nuSOS, per a la ciutadania global https://projectes.
fundesplai.org/nusos/
que impulsa Fundesplai des de l’any 2019, i comptem amb l’educadora i activista Nadia Ghulam. 

La Nàdia va néixer a Kabul, l’Afganistan, el 1985, on va passar la major part de la seva infància i adolescència fins que va abandonar el seu país el 2006. Durant la seva infantesa va patir la guerra i moltes penúries i adversitats que va ser capaç de superar gràcies a la seva valentia. Actualment viu com a refugiada a Catalunya. Treballa com a educadora social i és activista pels drets humans. En la seva vessant d’escriptora compta amb 4 llibres publicats amb la col·laboració de diversos co-autors com la novel·la El secret del meu turbant (Edicions 62, 2010). L’obra es va fer amb el prestigiós premi Prudenci Bertrana l’any 2010, i va aconseguir una gran valoració de la crítica nacional; Contes que em van curar (Columna, 2014); i la segona novella, La primera estrella de la nit (Plaza & Janés, 2016). Aquest any 2021, ha publicat el conte El país dels ocells sense ales amb l’Editorial: La galera. Una bella metàfora sobre la guerra i les persones refugiades.