Propera parada...la ruta del rumor

  • de 12 a 99 anys
  • Dinàmica de grup, Joc, i Joc de simulació
  • Ciutadania compromesa, Diversitat i interculturalitat, Igualtat d’oportunitats, i Migracions i refugi
  • Proposta educativa nuSOS

Descripció

Puja a la nova línia de metro la ruta dels rumors per identificar com es conformen rumors, prejudicis i estereotips respecte a la diversitat cultural. Una gimcana inspirada en les propostes de BCN Acció Intercultural.

Objectius

  • Fomentar el debat i l’esperit crític entorn dels rumors i estereotips que dificulten la convivència intercultural.
  • Trencar estereotips, trobar noves propostes per desmuntar i aturar les cadenes de rumors, piratejar els rumors.
  • Vivenciar els possibles conflictes interculturals.
  • Afavorir conductes positives, respectuoses i integradores evitant caure en la desinformació i confrontant els rumors.

Llegeix el desenvolupament de l'activitat

PRESENTACIÓ

Aquesta activitat s’inspira en les propostes de treball que du a terme l’Ajuntament de Barcelona a través del programa BCN Acció Intercultural.

Podem orientar l’activitat com una gimcana i que cadascuna de les parades sigui una prova per aconseguir una convivència en la diversitat.

Coneixem el tema

Els rumors, de la mateixa manera que els estereotips o els prejudicis, són tan antics com la història de la humanitat. I els resultats sempre han estat els mateixos: dificultar les relacions entre persones que pertanyen a diferents grups socials.

El prejudici és una actitud i, com a tal, presenta una combinació de creences, sentiments o emocions i inclinacions a actuar. Les creences en les quals es basen els prejudicis són els estereotips. Es tracta de creences que, no sempre són conscients. Al contrari, són associacions automàtiques que beuen en gran part de les nostres arrels culturals. D’estereotips n’hi ha en tots els grups socials i no són ni negatius ni positius per ells mateixos. Són atribucions generalitzades de determinades característiques d’alguns membres d’un grup al seu conjunt. S’atribueixen qualitats a una persona com a membre d’un grup i no se la jutja per la seva individualitat (Myers, 1995).

 El primer pas per abordar el problema sobre el qual tractem és preguntar-nos: de què estem parlant quan fem referència als estereotips, prejudicis o rumors? Què són? D’on prevenen i com es formen? Com funcionen? I, fins i tot, quina funció compleixen en la nostra societat? En definitiva, parlem de conèixer plenament el terreny en el qual ens mourem per, posteriorment, idear la millor estratègia per combatre’ls. Un cop tenim aquest coneixement us proposem activitats de sensibilització i educació ciutadana per desmuntar i reflexionar sobre els rumors, prejudicis i estereotips que malmeten la convivència intercultural i la cohesió social.

  • Estereotip: Penso: “em robarà”.
  • Prejudici: Sento por
  • Discriminació: Actuio “No m’assec al seu costat”

No existeixen receptes màgiques ni infal·libles per fer desaparèixer els rumors, prejudicis i estereotips que estan al nostre voltant i que estan vius i en permanent transformació. Però com educadores i educadores podem oferir als nostres infants i joves espais per sensibilitzar i incentivar un diàleg serè i obert entorn de temàtiques que, com la immigració i la diversitat sociocultural, són objecte freqüent de demagògies que inciten a l’estigmatització i la discriminació social.

Us convidem a pujar en la nova línia de metro la ruta dels rumors, farem parada en les seves estacions, per conèixer els conceptes claus, identificar com es conformen els rumors i estereotips sobre la diversitat cultural i farem activitats per posar en evidència i qüestionar els estereotips i prejudicis que tots tenim i arribar a consolidar els valors i habilitats necessàries per a construir en el futur una societat més justa on la integració de tots els grups socials sigui una realitat.

 

Activitats

1. Estació- Desconeixement

La ruta del rumor parteix del desconeixement, davant d’aquest no agafis la línia del rumor i la discriminació.

Per aquest motiu creiem que és fonamental definir els conceptes clau:

– Estereotip (= etiqueta): És una estandardització en una forma convencional de determinades característiques. S’atribueixen qualitats a una persona com membre d’un grup i no se la jutja des de la seva individualitat.

– Prejudici (= jutjar abans de…conèixer): És una opinió o judici que no està basada en cap experiència o causa. És una manera d’excloure algú basant-se en característiques negatives. Està molt relacionada amb la discriminació. Els prejudicis no tenen en compte experiències reals ni contrastades. No necessita alimentar-se amb cap conflicte econòmic, polític o social. Es basa en informació imaginària que mai es verifica: amenaces, llegendes o mites. Els prejudicis poden ser de diferents tipus: racials/ètnics, gènere, poder, orientació sexual, …

– Racisme: Entenem per racisme qualsevol forma d’exclusió, segregació, discriminació o agressió a les persones per motiu del seu origen ètnic o nacional, el color de la pell, les creences religioses, o las pràctiques culturals o de qualsevol altre tipus. El racisme generalment se produeix quan una persona o grup se considera superior a l’altre. I genera importants dificultats en la convivència, la preservació dels drets de les persones, el model de societat i el sistema democràtic.

– Rumor: Són especulacions no confirmades que s’intenten donar per certes amb un objectiu determinat i que condicionen el comportament de les persones sense tenir en compte la informació objectiva.

– Tòpic: Expressió, idea o frase comú molt emprada, trivial o vulgar. Es tracta d’una idea estereotipada o d’un lloc comú que, de tant emprar-la, perd el seu valor.

 

2. Estació- Estereotips

Són percepcions exagerades i simples que tenim sobre una persona o grup, quan es comparteixen certes característiques/qualitats/habilitats, És una generalització, un clixé.

Estan constituïts per idees, judicis, actituds, creences i opinions preconcebudes, imposades pel mitjà social i cultural, i que s’apliquen de forma general a totes les persones pertanyents a una categoria, grup, nacionalitat, edat, sexe, orientació sexual, procedència geogràfica, entre uns altres.

Els estereotips no són ni positius ni negatius en si mateixos. Són imatges mentals molt simplificades de realitats complexes, que condicionen el comportament de les persones davant situacions noves. Així, tenim la tendència natural a classificar i agrupar les persones en categories. Els estereotips existeixen en tots els grups socials. Mentre considerem el grup al que pertanyem com a heterogeni, tendim a veure els altres grups com a homogenis.

El problema sorgeix quan aquestes classificacions exageren o distorsionen les creences que tenim de les característiques o trets diferencials d’un grup i no es jutja als seus membres des de la seva individualitat (generalització).

Normalment els estereotips no s’adquireixen per experiència directa sinó que es transmeten a través de la informació que rebem de diversos mitjans (amistats, família, veïns, companys de treball, mitjans de comunicació, etc.). Assumim com a pròpia aquesta informació sense qüestionar-la, i per aquest motiu els estereotips són molt difícils de desmuntar i es troben en l’arrel dels prejudicis.

 

Dinàmica: La primera impressió

Amb aquesta dinàmica volem donar una visió del que implica els “etiquetatges sobre primeres impressions”. Ens interessa que aflorin estereotips diversos.

Us proposem fer un joc: penjar etiquetes a diferents personatges (busquem fotos de diferents persones) en funció, únicament, d’un tret exterior. La posada en comú d’aquests estereotips porta a un primer debat, on es veu com aquest etiquetatge també es practica en la vida real i el que pot implicar en la nostra relació amb les persones.

Podem ajudar a la reflexió a través d’una sèrie de preguntes:

  • Qui pot ser la persona?
  • A què es dedica?
  • Quin tipus de persona pot ser?
  • Com es relaciona amb els demés?

Un cop acabat, comprovarem qui són en realitat amb les fotografies completes.

 

Dinàmica: Què diuen?

L’objectiu de la dinàmica es sensibilitzar sobre els drets de les persones refugiades i promoure l’empatia i el respecte per la dignitat humana.

Dividim el grup per parelles i donem a cada parella una imatge, un full, bolígraf i pega. Hi ha almenys 2 parelles que tenen la mateixa imatge. Donem als infants i joves les següents pautes:

  • Mireu la imatge que us ha tocat i responeu en el full les preguntes: Qui? Què? On? Quan? Com?
  • Enganxeu la imatge al mateix full en la part de darrera (anvers).
  • Completeu-la amb globus de paraules o núvols per cada personatge de la imatge i ompliu-los amb el text d’allò que creieu que estan dient (globus) o pensant (núvols).
  • Les parelles pengen les seves fitxes d’activitat de manera que es vegin les imatges i els globus;  demanem que pengin les imatges repetides una al costat de l’altra per poder comparar-les. Demanem als participants que se les mirin totes i llegim les respostes a les preguntes (revers del full) i els globus escrits a les imatges (anvers del full).

Podeu trobar les imatges en el següent enllaç. 

Reflexionem:

  • Ha estat difícil contestar les preguntes sobre la imatge? Per què?
  • I escriure els globus o núvols? Per què?
  • En què s’assembla o diferencia la vostra proposta amb la de la dels companys i companyes que tenien la mateixa imatge?
  • Si una imatge val més que mil paraules, què hi afegim amb els globus?
  • D’on vénen les interpretacions que fem sobre les imatges? Interpretem sovint les imatges que veiem per allò que hem sentit o escoltat?
  • Heu pensat que alguna imatge o globus era incorrecte, confós, negatiu o irrespectuós?
  • Quins estereotips, prejudicis i rumors heu trobat en les imatges? I en els globus?
  • Com són les imatges que ens arriben sobre les persones refugiades?
  • Creieu que aquestes imatges parlen del mateix tema? S’assemblen? Hi ha algunes més positives que d’altres?
  • Quines veiem més sovint als mitjans de comunicació? Per què creieu que és així?
  • Comparar els globus o núvols d’una mateixa imatge son la base ideal per mostrar que cada persona veu el mon d’una manera diferent que hauria de ser respectada.

 

3. Estació Prejudicis

Els prejudicis són opinions o judicis que no es basen en cap experiència o causa. Es basen en informació imaginària que mai es verifica: amenaces, llegendes o mites.

Es pot definir prejudici com l’actitud hostil i desconfiada cap a alguna persona que pertany a un col·lectiu, simplement a causa de la seva pertinença a aquest grup (Allport, 1954).

Els prejudicis poden ser de diferents tipus: culturals, gènere, orientació sexual, estètics,…

En quan als prejudicis culturals, hem de tenir present que s’alimenten d’un sistema de representació que assigna a cada comunitat uns trets diferencials negatius i deixa de banda l’experiència real que s’hagi produït arran del contacte entre aquests grups. Els prejudicis no necessiten alimentar-se dels conflictes (econòmics, polítics o socials), sinó que sorgeixen com a conseqüència d’estereotips generalitzats: idees que no es solen verificar, amenaces, llegendes o mites. Aquestes imatges condueixen a emetre judicis negatius sobre un determinat grup, que es fan extensibles a cadascun dels seus membres.

Les desigualtats socials també estan a la base dels prejudicis, que acostumen a aplicar la societat majoritària als grups minoritaris, i que s’utilitzen per justificar comportaments o actituds de discriminació.

Dinàmica: Grups i prejudicis

L’objectiu d’aquesta dinàmica és cercar connexions que fem de les persones basades en prejudicis i etiquetes i desmuntar mites sobre alguns prejudicis.

Repartirem un paper amb una paraula a cada participant. Hauran d’esbrinar que tenen les seves companyes i  fer grups de 5 en funció de com relacionin cada paraula amb les altres.

Una vegada fets els grups, ens explicaran a la resta per què han relacionat les paraules i analitzarem quins mites i estereotips hi ha darrera, així com aclarir conceptes

DONA PROSTITUCIÓ HOME POLÍTICA
NETEJA IMMIGRANT ROBAR FEINA
MENJAR CIUTADANIA ESTRANGER/-A CRISI
ESPANYA ALEMANYA MARROC EQUADOR
IL·LEGAL RACISME POR INTEGRACIÓ
CONVIVÈNCIA RESPECTE DESCONEGUT/DA ROMANIA
DIFERÈNCIA MALALTIA CULTURA DINERS
TREBALLADOR/A EMIGRANT IDIOMA SENEGAL
CONFLICTE MÀFIA PREMSA PREMSA

 

Dinàmica: Persones rellevants

Amb aquesta activitat volem trencar la imatge preconcebuda negativa sobre les persones refugiades, comprendre el fenomen de les persones refugiades en la seva globalitat històrica i geogràfica i donar valor a l’intercanvi cultural que es dóna amb l’acollida de persones d’altres indrets

Dividim el grup en petits subgrups per fer recerca sobre una persona rellevant: informació sobre la seva vida i del motiu de la seva rellevància. Cada grup es centra en un personatge diferent. L’element que tenen totes en comú és el fet d’haver-se vist forçades a abandonar el país en què van néixer o vivien. Un cop finalitzen compartim els resultats de la recerca. Per visualitzar els personatges a nivell històric s’ubiquen tots en una línia del temps comuna.

En el següent enllaç podeu trobar el llistat de persones rellevants.

 

Reflexionem amb el grup:

  • Com us sentiu cap a aquestes persones de les que heu parlat?
  • Havíeu sentit a parlar d’aquestes persones abans d’iniciar la recerca? Per què les recordem avui encara o se’n parla avui en dia?
  • Què tenen en comú totes aquestes persones? Ho sabíeu? Us ho esperàveu?
  • Per quines diferents raons van marxar del seu país? Creieu que tenien dret a anar a un altre país on no patissin allò?
  • Heu trobat informació de com es sentien aquestes persones en haver de deixar el seu país? Quines dificultats creieu que van patir en el seu viatge?
  • Com creieu que les van rebre els països d’acollida? I a aquelles persones anònimes, que no són “tan importants”? Quin tipus d’ajuda pot donar la societat d’acollida?
  • Què va aportar el canvi forçat de país a la persona que fugia? És possible que el país que d’acollida guanyés alguna cosa?
  • Hi ha res a casa nostra que tinguem gràcies a l’arribada de persones d’altres països?(- menjar, habilitats, esports, etc.)
  • Avui en dia es parla molt a les notícies sobre les persones refugiades que venen de Síria. És un fenomen nou? Només passa a Síria?
  • Aquesta recerca ha canviat d’alguna manera la opinió que teníeu de les persones refugiades?

 

4. Estació Rumor

Els rumors són declaracions sobre persones, grups, fets o institucions, que es difonen. Són comentaris que circulen d’una persona a una altra sense que es demostri la veracitat, amb la intenció que siguin assumides com a reals i a les quals se’ls atorga credibilitat no perquè hi hagi proves directes que les sostinguin sinó perquè hi ha gent que les creu (Sunstein, 2010).

Sovint els rumors neixen i s’estenen amb èxit perquè corroboren idees o creences prèvies de qui els accepta.

Per això, sovint els rumors també sorgeixen en contextos d’amenaça real o potencial, tant tangible com a psicològica, que provoca en les persones una sensació de control i de confort psicològic. Les amenaces psicològiques poden ser personals o col·lectives i sovint estan relacionades amb la identitat. En contextos socials on el desconeixement, els estereotips i els prejudicis generen sentiments de por i d’amenaça a la identitat col·lectiva, els rumors juguen un paper tranquil·litzador.

Els rumors s’alimenten dels estereotips i dels prejudicis, al mateix temps que en poden crear de nous.

Dinàmica: I tu què penses?

Visionarem diversos vídeos que ens ajudaran a fomentar l’esperit crític davant rumors, idees preconcebudes i prejudicis. Aquestes vídeos ens ajudaran a consolidar conceptes, valorar els diferents tipus de respostes i despertar l’esperit crític.

Una proposta d’audiovisuals amb els que podem treballar són:

– (Mitjans) Enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=u5651tdwyXo

“Convivència: ocells”: curt d’animació de 3min 25 segons, en el que un ocell intenta relacionar-se amb ocells d’una altra espècie, però el deixen de costat.

– (Joves) Enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=9x38r-mO4Tk

“Anuncios: no juzgues antes de tiempo”: curtmetratge humorístic que ens faveure que no podem jutjar sense conèixer, i basant-nos en una situació que veiem en unmoment concret.

– (Joves) Enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=5Zo30Q10rjE

“No te dejes enredar!”: curtmetratge de 2min 26segons sobre la reproducció dels rumors. Elements a tenir en compte: com s’alimenten (por, inseguretat,…), com s’estenen (mitjans de comunicació, polítics, coneguts,…), conseqüències (apartheid, genocidis,…) i què hem de fer per a acabar amb els rumors.

– (Joves) Enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=dOpXWpXdfn8

“Humor contra el prejuicio”: extracte del programa El Intermedio d’1 min 29 segons en que, de manera còmica i irònica, es diuen diferents prejudicis vers la immigració. Són idees preconcebudes i bastant esteses que no es basen en cap informació real.

Un cop visionats podem reflexionar entorn els vídeos responent a les següents preguntes:

  • Resumeix en 1 frase el que se’ns conta en el vídeo: posa-li un títol o un lema
  • Quines són les dificultats en que es troben els protagonistes/personatges?
  • Quines etiquetes/rumors identifiques en el vídeo?
  • De quines maneres es pot resoldre la situació?
  • Se t’acuden altres opcions per a superar-la?

És important que una vegada visionats els vídeos i respostes les preguntes, puguem valorar amb quines actituds es senten més identificats, i d’aquesta manera puguem treballar sobre l’etiquetatge i com eliminar prejudicis.

 

5. Estació Discriminació

Entenem per discriminació qualsevol forma d’exclusió, segregació o agressió a les persones per motiu del seu origen, el color de la pell, les creences religioses, o les pràctiques culturals o de qualsevol altre tipus.

La discriminació generalment es produeix quan una persona o grup es considera superior a l’altre generant importants greuges en la convivència, la preservació dels drets de les persones, el model de societat i el sistema democràtic.

Dinàmica: Baròmetre de valors

Serveix d’avaluació inicial per conèixer les concepcions prèvies de les persones participants i a partir d’aquí iniciar la introducció de continguts.

Situem les persones del grup al centre de la sala i pronunciem una frase. Per exemple: “els EE.UU es el millor país del món”. A continuació demanem als participants que es situïn a l’esquerra de la sala si estan d’acord amb l’enunciat, i a la dreta si no hi estan d’acord.

En un primer moment les persones han de decidir-se per una postura extrema, blanc o negre. Seguidament es passa un objecte que fa la funció de micro (un bolígraf, una pilota, un estoig) a algú de la part minoritària.

Seguidament es va passant el micro de manera alternativa d’una banda a l’altra per escoltar els arguments dels participants. En un segon moment, després d’escoltar unes quantes opinions, es pregunta si algú vol matisar la seva posició i moure’s de lloc.

Ara l’espai no s’ha de veure com una divisió entre dos blocs d’opinió sinó com un baròmetre que gradua les múltiples opinions. En principi només cal deixar que els infants i joves s’expressin lliurement. L’única funció de la persona dinamitzadora de l’activitat serà introduir tantes frases com vulgui, per tal d’iniciar un debat posterior.

Algunes frases que poden servir són:

  1. Els Estats Units és el millor país del món (!?)
  2. Som iguals però som diferents (!? )
  3. Els musulmans són terroristes (!?)
  4. Els catalans són molt tancats (!?)
  5. Les notícies ens expliquen tota la realitat que passa al món (!? )
  6. Els immigrants són més masclistes que els espanyols (!?)
  7. (…)

 

Dinàmica: “Blanca Rosita Barcelona”

La Xarxa BCN Antirumors ha creat una col·lecció de còmics per ajudar a trencar, amb rigor i des de la proximitat, alguns tòpics i estereotips sobre la diversitat cultural. En aquets còmics trobareu, doncs, arguments per desmentir falsos rumors, que segurament heu sentit més d’una vegada i que no ajuden a facilitar la convivència.

Aquests còmics són una eina pedagògica, que amb un to proper i alhora rigorós, desmunta rumors i estereotips sobre la pluralitat cultural. De la mà de la Blanca i la Rosita descobrirem algunes situacions de discriminació que pateixen les persones migrades.

En aquest enllaç podeu trobar el material

Un cop treballeu els còmics podeu reflexionar amb el grup d’infants i joves i desmuntar rumors i estereotips sobre la pluralitat cultural.

 

6. Línia per la convivència

Un cop realitzades les dinàmiques i fer parades en les diverses estacions de la nostra ruta creiem necessari fer un treball cap a una línia de metro sense rumors, cap a un món compartit plural i divers. La línia de la convivència en la diversitat:

Estació Pensament crític- Diàleg interacció- Reconeixement de la diversitat- Igualtat de drets i equitat

Aquestes estacions les treballarem a través del teatre- fòrum i un d’un taller audiovisual:

Teatre- fòrum: Els infants i joves treballaran a través del teatre els conceptes dels estereotips i els prejudicis.

En una primera part de l’activitat, els joves han de fer jocs i exercicis de cohesió de grup i, a la segona, s’han endinsar en la temàtica a través d’un teatre-fòrum.

El teatre és un estímul perquè els nois i noies no callin, s’acostumin a expressar el que pensen, ja sigui a través de les paraules, el moviment o el cos. Una activitat per engrescar als infants i joves  “a descobrir i comprovar per ells mateixos el que passa al món”.

Partirem de situacions que fan referència a prejudicis i rumors de diferent tipus. Són els debats i les aportacions dels infants i joves mateixos els que van guiant el contingut i la dinàmica del taller. Les inquietuds, les experiències reals, els seus neguits estan, doncs, al centre del contingut.

Un cop plantejada la situació inicial, la resta del grup que feia d’espectadores poden intervenir en la situació plantejada i oferir alternatives/ solucions per millorar la convivència i desmuntar mites, rumors, etc.

En el següent enllaç podeu trobar alguns rumors entorn les persones migrades que us poden ajudar a plantejar les situacions de conflicte: http://escolesrefugi.com/continguts/  Descarregueu-vos la maleta d’educació secundaria, annex 2 pagina 62:  Antirumors sobre persones refugiades

El teatre- fòrum parteix d’una representació d’una escena breu que explica el conflicte, però en aquesta representació “anti-model”, el personatge protagonista cedeix davant d’aquest conflicte. És per això que, a continuació, la dinamitzadora de la sessió convida els espectadors a pujar a l’escenari per a substituir i millorar les accions del protagonista. Així, doncs, els participants, mitjançant les seves actuacions en escena amb la resta d’actors, poden intervenir i proposar els seus pensaments, desitjos, estratègies i solucions per suggerir a la resta d’espectadors una sèrie d’alternatives d’acció. L’escena és reinterpretada tantes vegades com les diferents intervencions que proposa el públic. A continuació se sotmet a debat i anàlisi la viabilitat de cada solució proposada.

“D’actors, en som tots; ciutadà no és qui viu en societat, sinó qui la transforma”  Augusto Boal

 

#Hackejaelsrumors: taller de creació d’una peça audiovisual, ideada i realitzada col·lectivament a partir de la reflexió crítica entorn dels estereotips i rumors que dificulten la convivència intercultural.

La construcció del material audiovisual, es farà a partir d’eines a l’abast dels infants i joves com són els mateixos telèfons mòbils, sent una eina sòcio-educativa de gran impacte per a treballar els valors de la igualtat, la inclusió i la participació social.

L’activitat pretén formar als infants i joves en la tècnica i la metodologia necessària amb la finalitat de capacitar-los per a elaborar peces audiovisuals entorn a la realitat migratòria, les situacions problemàtiques de la població nouvinguda, el reconeixement de la diversitat, i afrontar en positiu el fenomen de la immigració. Les creacions abordaran la problemàtica de les persones nouvingudes, fent front als rumors, estereotips i actituds discriminatòries, i fomenta la seva inclusió i participació a la societat, alhora que facilita tot un conjunt d’aprenentatges tècnics i en valors entre els infants i joves participants.

Els participants, en la capacitació, s’apropien del món audiovisual i del seu llenguatge específic, de tècniques artístiques, així com de les diferents tecnologies i aplicacions que la telefonia mòbil permet entorn a l’elaboració de vídeos. Aquests infants i joves participants, a través de la definició del guió, de la planificació de les sessions de rodatge, les localitzacions, els diàlegs, etc.. s’apropen d’una manera molt significativa a la temàtica a tractar. L’activitat persegueix que els infants i joves esdevinguin ciutadans actius promotors dels valors de la convivència i de la inclusió de les persones nouvingudes, i contribueixin a sensibilitzar amb les peces audiovisuals elaborats respecte a la realitat migratòria.

 

 

 

Valoració

  • Impuls d’activitats per trencar els estereotips, rumors i prejudicis.
  • Potenciació de projectes interculturals com a font enriquidora.
  • Foment de relacions de convivència plural i diversa.

Observacions

Podem orientar l’activitat com una gimcana i que cadascuna de les parades sigui una prova per aconseguir una convivència en la diversitat.

Podeu ambientar la sala amb la ruta dels rumors, representeu en gran la línia de metro per visualitzar cadascuna de les estacions a treballar en les diverses activitats.

 

Recursos a la web

Planes web que contenen definicions, recursos didàctics i vídeos:

Edat de 12 a 99 anys
Temàtica Ciutadania compromesa, Diversitat i interculturalitat, Igualtat d’oportunitats, i Migracions i refugi
Tipus Dinàmica de grup, Joc, i Joc de simulació
Projecte Proposta educativa nuSOS
Espai Interior
Autoria Fundesplai
Llicència Reconeixement – No Comercial (by-nc)

Som Fundesplai

Som Fundesplai, una entitat sense ànims de lucre amb la missió d'educar els infants i joves, enfortir les entitats de lleure i el Tercer Sector, millorar el medi ambient i promoure la ciutadania i la inclusió social, amb voluntat transformadora.

Coneix Fundesplai