Per què migren les aus?

Autoria

  • Fundesplai

Projecte

Tipus de recurs

Persones destinatàries

  • de 6 a 10 anys

Durada en minuts

  • 40

Espai

  • Interior

Paraules claus

Llicència

  • Reconeixement – No Comercial (by-nc)

Descripció

A través d’aquesta activitat volem generar un debat sobre els motius que ens porten a les persones a migrar d’un territori a un altre i buscar les semblances i diferències amb les migracions de les aus

Objectius

  • Conèixer els factors limitants que influeixen en la població d’aus aquàtiques migratòries.
  • Adonar-se de la dependència entre la població d’aus aquàtiques i el seu hàbitat.
  • Adonar-se que els problemes ambientals són globals malgrat tenir dimensions locals, i que la seva resolució té una escala local i global.
  • Conèixer les principals amenaces de les zones humides i treure conclusions sobre la importància de conservar els aiguamolls arreu del món.
  • Generar un debat sobre els motius que ens porten a les persones a migrar, i buscar les semblances i diferències amb les migracions de les aus.

Desenvolupament de l’activitat

Les migracions dels animals

Hi ha molts animals que migren com la nostra Bolboreta (papallona dels cards). Podem parlar de peixos com el salmó i l’anguila, mamífers com la zebra, els elefants i les balenes, però potser els més coneguts són els ocells. El que provoca la migració en els animals pot ser el clima local, la disponibilitat de menjar, l’estació de l’any o pot ser deguda a motius relacionats amb la reproducció.

Milions d’ocells travessen continents sencers i van a parar al lloc precís que han escollit per hivernar o estiuejar. No sabem amb certesa com s’ho fan. Hi ha qui creu que es guien pel sol, d’altres per les estrelles, potser per l’olfacte, potser pel relleu…

La majoria d’ocells migradors d’Europa passen l’hivern a l’Àfrica: viatgen pel continent on és molt més fàcil de trobar llocs de refugi i descans: el principal obstacle que se’ls presenta és haver de travessar el Mediterrani i busquen els passos més fàcils, com per exemple Gibraltar.

Un dels grups migradors més interessants són els ocells aquàtics, és a dir, aquells que viuen en medis on l’aigua hi té un paper predominant, especialment en llacunes i aiguamolls litorals. Ànecs, fotges, bernats pescaires, flamencs i un llarguíssim etcètera estan vinculats a aquests ambients i els necessiten, no solament per criar, nidificar o hivernar, sinó també per «fer escala» durant la migració, però la destrucció dels seus hàbitats és una gran amenaça per aquestes espècies i pot alterar els ritmes de migració naturals.

 

Explorem sabers

Iniciem l’activitat parlant conjuntament sobre el què sabem de la migració dels éssers vius i els motius pels quals els animals migren. Expliquem als infants que avui ens centrarem en la migració de les aus aquàtiques, que viuen a Europa, però a l’hivern van a Àfrica ja que hi ha temperatures més confortables i més disponibilitat d’aliment; i a la primavera, tornen de nou a Europa.

 

Joc de les migracions

En primer lloc definim el camp de joc: col·loquem el que simbolitzarà els aiguamolls (que poden estar fets de retalls de cartró pintats o senzillament poden ser les típiques anelles de psicomotricitat) distribuïts en dos camps. Un representa Europa (zona de nidificació) i l’altre Àfrica (zona hivernació). Entremig dels dos camps hi podem col·locar obstacles (ex. cadires)  que representen els accidents geogràfics de les rutes migratòries com les muntanyes.

Inicialment, distribuïm els  infants (ara convertits en aus migratòries) pels aiguamolls del camp d’Europa, a raó de 4 nens/es per retall de cartró (aiguamoll). No podem superar aquest número ja que si hi hagués més aus en aquell aiguamoll, no hi hauria prou refugi i aliment per a totes les aus.

Comencem el joc: els monitors/es hem de dir “Arriba l’hivern!” i els infants fent veure que són ocells (poden moure les braços per a simular-ho) han d’anar fins a Àfrica en busca d’un aiguamoll lliure ja que és on hi trobaran refugi i aliment. Recordem als infants que només hi pot haver 4 infants per aiguamoll. Si un infant arriba a un aiguamoll que ja està ocupat per 4 altres nens/es, n’ha de buscar un altre que estigui lliure. A continuació els monitors/es diem “S’acosta la primavera!” i els nens i nenes  retornen cap a Europa. Ho repetim vàries vegades per a què els infants entenguin la dinàmica.

A mesura que avança el joc, anem retirant retalls de cartró (aiguamolls) d’un mateix camp. Cada cop que ho fem, expliquem quin és el motiu: hi ha hagut un episodi de sequera, una bassa ha estat dessecada per dedicar-la a l’agricultura, el riu s’ha desviat en el seu tram final dessecant una segona bassa, una nova carretera travessa la zona d’aiguamolls,… A l’altre camp, els aiguamolls es poden anar recuperant (creació de reserves, …).

Els ocells que no troben un aiguamoll quan arriben a un camp moren ja que no han trobat refugi ni els recursos necessaris per a sobreviure. Es quedaran un torn sense jugar però després es convertiran en cries en la zona de nidificació i podran continuar jugant.

Finalment, dedicarem una estona per a fer la cloenda amb els nens i les nenes. En primer lloc, comentarem què han après sobre els factors que influeixen en l’èxit o el fracàs de les migracions de les aus i reflexionarem sobre quin tipus d’intervenció es pot fer a fi de protegir i restaurar els hàbitats de les aus aquàtiques migratòries.

Valoració

 

Considerarem que s’han assolit els objectius si al finalitzar el joc els infants:

  • Són capaços d’anomenar animals que facin la migració
  • Són capaços d’anomenar alguns dels factors que poden condicionar les migracions
  • Prenen consciència que les persones també migrem en busca de refugi i recursos.

Observacions

 

Guia hàbitat. Guia d’Activitats d’Educació Ambienta. 1999.  Institut d’Educació. Ajuntament de Barcelona.