Passió per la boccia

Autoria

  • Fundesplai

Projecte

Tipus de recurs

Persones destinatàries

  • de 12 a 99 anys

Durada en minuts

Espai

  • Interior

Paraules claus

Llicència

  • Reconeixement – No Comercial – Compartir Igual (by-nc-sa)

Descripció

La boccia és un esport molt practicat per a les persones amb diversitat funcional, i des d’aquí et proposem que també provis de jugar a aquest joc que requereix habilitat, punteria i decisió.

Enllaç a més info del recurs:

http://www2.fundesplai.org/mirall/PDF/passioboccia.pdf

Objectius

  • Conèixer les normes bàsiques de la boccia.
  • Experimentar com és jugar a la boccia.
  • Promoure l’anàlisi i la reflexió al voltant de les pròpies limitacions i capacitats.

Desenvolupament de l’activitat

La idea és la d’ensenyar al grup de nois i noies a jugar a la boccia per poder entendre la dinàmica que té i què significa per a les persones amb diversitat funcional.

Actualment, la boccia és un dels esports més practicats entre el col·lectiu de persones amb diversitat funcional, sobretot persones amb cadira de rodes, amb paràlisi cerebral o altres afectacions físiques severes.

Què es necessita per jugar?

  • Pista: cal que la superfície sigui plana i llisa, per exemple la d’un gimnàs. El terreny oficial fa 12,5m x 6m, i té una àrea dividida en 6 “boxes” que és des d’on llancen els jugadors/es.
  • Boles: hi ha unes boles oficials reglamentàries de boccia, que són una mica més lleugeres que les de petanca. Són 6 boles svermelles, 6 boles blaves i 1 bola blanca o diana.

Per jugar a l’escola o a l’esplai es pot marcar el terreny amb cinta adhesiva i es poden usar boles de petanca per tal de començar a practicar aquest esport.

Com es juga?

A les “boxes” es col·locaran cadires, de tal manera que els jugadors i jugadores puguin seure i experimentar com és jugar en cadira.

L’objectiu és col·locar la teva bola llençada el més a prop possible de la bola diana de color blanc, situada al mig de la pista. Les boles es llencen per torns. Sempre comença l’equip de les boles vermelles, llençant la bola blanca al mig de la pista. Si cau en la part davantera de la V o surt fora de pista, aquesta passa a ser llançada per l’equip contrari sense que compti el torn (o sigui, al següent parcial tornaria a llençar l’equip blau).

Un cop aturada, es llença la primera bola vermella i després ve el primer torn de l’equip blau. A partir d’ara, els torns de llançament aniran variant en funció de la posició de les boles, això és, llançarà sempre aquell que vagi perdent.

És a dir, pel que fa a les dues boles de color diferent més properes a la bola blanca, l’equip la bola del qual estigui més llunyana és qui llançarà. Pot passar que un equip gasti les boles abans que l’altre per aquest motiu. Si en algun moment les boles dels dos equips són a la mateixa distància de la bola blanca, llença la següent bola qui ha llençat per darrera vegada.

El joc acaba quan s’han tirat totes les boles. El competidor que deixi la bola de color més propera a la bola blanca/diana anota punts d’aquest parcial. Comptarà un punt per cadascuna de les boles que es trobin més properes a la blanca que la més propera de les del contrari.

En finalitzar els parcials, els punts obtinguts en cadascun d’ells se sumaran, sent guanyador qui més punts hagi sumat.

Consulta l’enllaç al recurs per tal d’obtenir més informació sobre el camp i les normes.

Observacions

Pots trobar més activitats d’inclusió o de sensibilització a la diversitat funcional, consulta la Proposta Educativa Mirall.