La Pau a cada casa

Autoria

  • Fundesplai

Projecte

Tipus de recurs

Persones destinatàries

  • de 12 a 17 anys

Durada en minuts

  • 120

Espai

  • Interior

Paraules claus

Llicència

  • Tots els drets reservats

Descripció

Aquesta activitat proposa l’elaboració d’un seguit de petits esquetxos que giren al voltant dels diferents conflictes que poden sorgir en el si de la família i la seva resolució.

Objectius

  • Realitzar un exercici teatral de caire còmic però amb un referent molt real, els petits conflictes familiars.
  • Reflexionar sobre la vida en família per valorar-ne els aspectes positius.

Desenvolupament de l’activitat

L’arribada a l’adolescència dels nois i noies molt sovint marca un canvi en l’estil de relacions familiars. Una autonomia més gran, el desig d’independència i la necessitat d’un espai personal propi poden provocar situacions tenses a la família que la persona adolescent viu, moltes vegades, com un rebuig descontextualitzant les situacions i prenent-s’ho tot pel costat que crema.

Dins aquest context, volem utilitzar l’eina de l’humor i la teatralització per fer reflexionar el nostre grup sobre la diversitat de relacions que es poden establir en l’àmbit familiar i relativitzar els aspectes conflictius tot subratllant-ne el valor dels positius.

La proposta consisteix a interpretar la solució d’un problema quotidià dintre de diferents tipus de família molt caracteritzats. D’aquesta manera volem abordar temes molt propers a nois i noies, fent servir la comicitat del plantejament per afavorir l’expressió dels sentiments respecte a aquestes situacions.

 

L’activitat teatral com a petit projecte

Podem enfocar la proposta com un petit projecte, del qual es responsabilitzi un equip de joves. Aquest equip pot preparar la dinàmica de l’activitat i els materials necessaris per després implicar la resta del grup en la realització.

Donat que les relacions familiars són un tema que s’ha de tractar amb cura, és aconsellable que l’equip educatiu portem el pes de l’activitat en els moments de reflexió i l’equip d’adolescents s’impliqui més en el desenvolupament de les activitats teatrals:

  • Un treball previ per part de l’equip responsable.
  • La realització pròpiament dita de les representacions, amb la implicació de la resta del grup, i una valoració posterior de l’experiència duta a terme.

Partirem de la base que hi ha un equip de nois i noies motivats pel tema de l’activitat i disposats a responsabilitzar-se del muntatge de les representacions i de les activitats que comporta.

Les funcions d’aquest equip de joves serien:

  • Decidir quin serà el guió de la jornada i triar les activitats que li semblin més adients entre totes les proposades.
  • Planificar l’activitat, és a dir, distribuir-la en el temps i preparar tots els materials necessaris per portar-la a terme.

 

Estructura de l’activitat

Els moments que formen l’activitat són:

  • Presentació de les famílies. Farem grups de cinc o sis persones i els assignarem una família a cadascun perquè assumeixin els papers dels diferents membres.
  • Selecció dels arguments. Farem una pluja d’idees al voltant de les situacions i conflictes familiars més quotidians. Després en seleccionarem uns quants per fer els guions i els repartirem a sorts entre els diferents grups.
  • Elaboració dels guions. Partint de la família i l’argument que els hagi pertocat, cada grup elaborarà un guió on es presenti la situació i la seva resolució.
  • Representació dels esquetxos. Una vegada fets els guions i preparades les ambientacions, es representaran els esquetxos davant del grup.
  • Valoració de les solucions. Acabada l’obra, serà el moment per reflexionar sobre els diferents desenllaços que s’han mostrat i triar els que es creuen que són els millors per a tothom.

 

Les famílies

Per tal de representar les situacions, dividirem el grup en equips de quatre o cinc membres. Cadascun dels equips assumirà les característiques i personalitats d’unes famílies una mica caricaturitzades.

Dotant les famílies d’uns trets i un tarannà propis, volem facilitar l’elaboració dels guions i posar de relleu els diferents aspectes de les relacions (estima, despreocupació, intransigència, enfrontament…) que es donen a qualsevol família en diferents graus.

El repartiment de les famílies pot fer-se per sorteig. Un cop rebuda la seva identitat familiar, cada equip llegirà i interioritzarà els trets característics de la família que li hagi tocat i distribuirà els diferents personatges entre els seus membres.

Un cop repartides les famílies, cada equip pot presentar la que li ha pertocat a la resta del grup, però, si no ho fem, afegim intriga a l’assumpte i ens assegurem un interès més gran a l’hora de les representacions.

A l’hora d’elaborar les famílies, és convenient dotar-les d’un tarannà molt definit per tal de facilitar el desenvolupament dels guions. Un aspecte a tenir en compte és que ningú del grup pugui trobar una semblança massa evident entre alguna de les famílies plantejades i la seva pròpia.

 

Plantejament dels arguments

Quan cada equip tingui repartits els personatges i s’hagi fet una idea clara de la família que li ha pertocat, serà el moment de triar quins seran els fils argumentals sobre els quals desenvoluparem els esquetxos.

Per tal de seleccionar els diferents conflictes que ens serviran de punt de partida, farem una pluja d’idees entre tots els membres del grup, en què demanarem que pensin en diferents situacions conflictives familiars que puguem fer servir com a punt de partida per als nostres guions.

Alguns exemples de situacions que poden motivar conflictes són:

  • Suspendre totes les assignatures menys l’educació física.
  • Presentar-se a casa amb tres arracades a cada orella i un piercing al nas.
  • Despistar-se parlant amb els amics i arribar a casa a les dotze de la nit.
  • Oblidar-se de recollir un germà petit de la guarderia durant dues hores.
  • Deixar un paquet de tabac als pantalons que estan per rentar.
  • Enamorar-se d’una persona del mateix sexe.
  • Muntar una festa a casa quan la família ha marxat de cap de setmana.

És important que sigui el mateix grup qui pensi en situacions d’aquest tipus. Si no acaba d’animar-se, l’equip de monitors podem posar un exemple per iniciar el recull de situacions. Una altra manera de fer-ho és que tothom n’escrigui una en un paper i les llegeixi després en veu alta i les comentem entre tots.

De totes les idees que surtin, triarem les que agradin més al grup per desenvolupar-les sempre que siguin reals i s’ajustin als objectius de l’activitat. Ens hem d’assegurar que cada situació de les triades sigui desenvolupada per dues «famílies» diferents, per comparar les reaccions.

Elaboració dels guions

Després de repartir els arguments entre els equips, deixarem una estona perquè cadascú desenvolupi un guió d’acord amb el conflicte i les característiques de la família que representa.

A l’hora de desenvolupar els guions posarem les següents condicions:

  • Els esquetxos han de tenir una durada mínima d’uns cinc minuts.
  • El centre de l’acció ha de ser la situació que ens ha tocat en sort.
  • Tots els membres de la família han d’intervenir en el diàleg com a mínim dues vegades.
  • La situació ha de desenvolupar-se segons les característiques de la família, no de les pròpies de cadascun.
  • La representació ha de tenir un to humorístic sense deixar de ser realista, per fer-ho podem exagerar les expressions, portar els raonaments fins a l’absurd…
  • L’esquetx ha de tenir un final definit, no pot acabar-se amb una girada d’esquenes sense arribar a cap conclusió o acord.
  • Quan tinguem a punt el guió del nostre esquetx, l’últim pas a fer serà posar-li un títol adient a la situació que hàgim creat.

Un aspecte a tenir en compte per assegurar l’èxit de la representació és l’atrezzo. Cada grup haurà de caracteritzar-se per representar la seva «família». Una corbata, unes sabates de taló o una calba de goma poden acabar de donar l’efecte còmic que busquem per a les nostres representacions.

 

Representació dels esquetxos

Per representar els esquetxos haurem de buscar un moment adient, muntar un petit espai on actuar de cara al públic —tal com fan moltes sèries televisives que es graven en directe— i que algun membre del grup faci de presentador. És preferible que algú de l’equip responsable assumeixi aquest rol i condueixi les actuacions i les vagi presentant una per una.

A l’hora de programar l’ordre dels esquetxos, ens interessa fer que aquells que presenten el mateix conflicte en famílies molt diferents vagin un darrere de l’altre, per veure les diferents solucions que poden donar-se per a la mateixa situació.

Els nois i noies del públic, que més tard o més d’hora també actuaran, hauran d’animar amb els seus aplaudiments els que actuen en aquells moments.

 

Valoració de les solucions

  • Acabada l’obra, i després dels aplaudiments i salutacions pertinents, serà el moment per reflexionar sobre els diferents desenllaços que s’han mostrat. Alguns mecanismes que podem utilitzar per esperonar el debat són:
  • Comparar dues solucions que hagin sorgit del mateix conflicte. Preguntes del tipus: On han reaccionat millor quan el fill s’ha posat les arracades, a la família Nyicris o a l’Omniatruit? Ens seran molt útils per fer un petit repàs i triar quines són les més correctes.
  • Analitzar les actuacions personals de cada membre de la família davant el conflicte: qui ha intentat posar pau, qui ha aprofitat per riure una estona, qui ha ficat més llenya al foc…
  • Posar en dubte la veracitat de les reaccions exposades. Mostrar-se incrèdul respecte d’algunes reaccions perquè els nois i noies expressin el seu parer sobre la seva versemblança.
  • Demanar als nois i noies què és el millor i què és el pitjor de cadascuna de les famílies i en quina creuen que viuen més feliços els seus integrants i actuen d’una manera més correcta.
  • Podem plantejar que cadascun creï la família que més li agradi, combinant els diferents personatges que han aparegut en el conjunt global de les representacions. Quines són les qualitats que més valorem dins de la família?
  • Hem de remarcar en tot moment que els nostres judicis s’han de basar en les actituds dels personatges, i no en el grau d’excel·lència interpretativa o la gràcia que ens hagin pogut fer durant l’obra. Una cosa és fer riure i una altra que es tingui raó.

Valoració

Un cop fetes totes les activitats que hàgim triat, hem de destinar un espai a la valoració i al repàs de l’experiència.

A més de les habilitats teatrals i còmiques que cadascun hagi demostrat, també hem de valorar principalment si la realització de les activitats ens ha servit per veure d’una altra manera les relacions familiars de cadascun.

També és un bon moment per parlar de si els desenllaços dels diferents esquetxos ens han semblat satisfactoris o si podrien haver-se resolt d’una manera millor i per què creiem que no ha estat així.

 

Observacions

Caldrà posar atenció als aspectes següents:

  • La pròpia família i les relacions que s’hi estableixen són un tema molt personal que hem de tractar amb tacte. Hem d’evitar que durant les representacions ningú no es prengui el seu paper massa a pit i reaccioni com ho faria en la realitat o, en l’altre extrem, que tothom es prengui l’activitat únicament pel costat de la broma i no s’analitzin ni les relacions ni els conflictes plantejats.
  • L’equip  haurem de destacar en tot moment els aspectes positius de la relació familiar. La crítica està bé sempre que sigui constructiva, però també es pot caure en la crítica per la crítica, que no aporta res i pot fer més difícils les relacions.