La millor terra per a l'hort

Autoria

  • Fundesplai

Projecte

Tipus de recurs

Persones destinatàries

  • de 6 a 99 anys

Durada en minuts

Espai

Paraules claus

Llicència

  • Reconeixement – No Comercial – Compartir Igual (by-nc-sa)

Descripció

Com és el sòl on volem fer l’hort? Serà adient per a les plantes? Com podem millorar-lo? I la millor terra per a les taules de cultiu? Observarem diferents tipus de sòl i experimentarem amb les seves propietats.

Objectius

  • Observar i reconèixer els diferents tipus de sòl
  • Aconseguir preparar la terra per a poder sembrar-hi les hortalisses

Desenvolupament de l’activitat

La terra, sòl o substrat és essencial per a la vida de les plantes. És important que sigui adient i equilibrat, especialment per al cultiu en jardineres o testos.

La terra és el que sosté la planta i l’alimenta, aportant-li l’aigua i tots els nutrients que necessita.

El substrat ha de tenir una barreja equilibrada de matèria orgànica i fracció mineral perquè les arrels es desenvolupin correctament i l’aigua, els nutrients i els microorganismes hi puguin circular sense problema.

 

Observació de diferents tipus de sòl

En primer lloc, recollirem terra de diferents zones del pati, jardí o els entorns del centre educatiu. Intentarem que dins el mateix recipient hi hagi una mostra homogènia, és a dir, només un tipus de terra. I aleshores, observarem: el tacte o textura, gruix de les partícules, el color, l’olor, el pes, la compactació, l’esponjositat, humitat… hi ha diferències?

Experimentació amb el sòl: Abocarem aigua sobre les diferents mostres per veure què passa. Quines hipòtesis tenim? Què passarà amb l’aigua?

A quina conclusió arribem? Qualsevol sòl pot ser adient per a l’hort? La textura del sòl condiciona la capacitat d’absorbir l’aigua? Com podran penetrar les arrels de les plantes segons una textura o una altra?

A partir de les conclusions a les que arribem en la nostra experimentació, podem classificar els sòls que haguem trobat en:

  • Sòl argilós: partícules fines, es compacta fàcilment, color ataronjat-vermell, sòl poc airejat, molta capacitat de retenir aigua.

  • Sòl llimós: partícules fines, menys compacte que l’argilós, més fosc, menys retenció d’aigua i més ben airejat.

  • Sòl sorrenc: partícules més gruixudes, més airejat, bon drenatge de l’aigua i els nutrients.

Aquestes característiques ens indiquen com és la nostra fracció inorgànica del sòl, però també hem de tenir en compte la fracció orgànica (la reserva química de nutrients i microorganismes, que afavoreix la bona estructura del sòl i la capacitat nutritiva per a les plantes).

La fracció orgànica del sòl és el resultat de l’acció dels descomponedors, que descomponen la matèria orgànica i alliberen els nutrients.

Si hem agafat terra més “negra” o fosca d’algun jardí, aquesta tindrà una gran proporció de fracció orgànica. Podem deduir-ne, doncs, que aquesta terra és més adient per ajudar a les plantes a créixer millor.

En ambients urbans també és probable que trobem sauló, un tipus de sòl molt utilitzat en places, patis i carrers, format majoritàriament per fracció inorgànica: sorres, una mica d’argila i molt poc llim.

El millor substrat per a l’hort haurà de ser ric en matèria orgànica i molt esponjós perquè les arrels es puguin desenvolupar correctament. Ha de tenir composicions equilibrades d’argila, sorra i llim, com a fracció inorgànica, i una bona proporció de fracció orgànica.

 

Preparem la terra per a l’hort!

Cerquem informació sobre quina és la millor terra per a l’hort i anem a buscar-la en botigues especialitzades o proveïdors locals. Omplirem les jardineres, les taules de cultiu o la zona del pati reservada per a l’hort amb aquesta terra.

  • Hort a terra o bancals: podem posar-hi un substrat universal que pots trobar a les botigues de jardineria i afegir-hi compost perquè sigui més ric en matèria orgànica.
  • Hort en taules de cultiu o jardineres: al no estar en contacte amb la terra, el sòl de l’hort en jardineres ha de ser encara més equilibrat. L’ideal per als horts en taules de cultiu o jardineres és una barreja de fibra de coco (60%) amb compost o hummus de cuc (40%), però també podeu trobar la barreja ja preparada en botigues especialitzades. Aquí teniu un article que explica com preparar el substrat per a taules de cultiu.

Un cop preparada la terra, hem de tenir en compte que al llarg del temps els nutrients del sòl i les seves propietats aniran canviant. Per tant, és important fer un bon manteniment del sòl i preveure quin adob hi posarem i l’encoixinament (també anomenat mulching) que hi posarem (per evitar pèrdues d’aigua, males herbes, compactació, etc).

És interessant preveure tenir un compostador per poder anar adobant la terra periòdicament amb el nostre propi compost. (Consulta l’activitat «Fem compostatge»).

L’encoixinament o mulching

L’encoixinament, encoixinat o mulching consisteix en recobrir la terra amb una capa de material per protegir-la i millorar-ne la composició i adobar-la. Si és un material orgànic s’haurà d’anar renovant cada 6 mesos / 1 any ja que es va descomponent a poc a poc. Hem de fer una capa de 2 – 5 cm de gruix perquè l’encoixinament sigui efectiu.

Els beneficis de l’encoixinament són diversos:

  • Evita la pèrdua d’aigua i conserva la humitat.
  • Suavitza els contrastos de temperatura del sòl.
  • Evita la compactació del sòl.
  • Disminueix l’assecament de la terra a causa del vent i la insolació.
  • Redueix el creixement d’herbes no desitjables.

Quins materials podem fer servir per a l’encoixinament?

  • Palla
  • Encenalls de fusta, escorça, suro o restes de poda triturats.
  • Fulles seques i herba seca esmicolades.
  • Gespa tallada, herba tendra i restes verdes de l’hort esmicolades.
  • Trossos de cartró (sense pintures ni pegues).

Observacions

Aquesta activitat forma part de la proposta educativa MENJAR CANVIA EL MÓN i queda recollida en la nostra guia pràctica de l’hort ecològic i educatiu (link) on podràs seguir, pas a pas, com crear un hort.

 Per a més informació sobre com preparar la terra, fertilització i encoixinament: