PRESENTACIÓ

Gaudir d’un bon ambient al grup és una condició indispensable per poder engegar qualsevol procés participatiu. Els nens i nenes s’han de trobar a gust, passar-s’ho bé i relacionar-se còmodament amb els altres nens i nenes del grup.

L’ACTIVITAT

S’inicia l’activitat fent una rotllana i parlant de forma informal amb tot el grup, sobre els amics, l’escola, anècdotes que ens han passat, etc. Quan tothom està ben animat el monitor/a fa la proposta d’activitat: la idea és començar a jugar i fer descobriments que ens ajudin a conviure i conèixer-nos millor.

Es fa un joc senzill per dividir els nens i nenes en dos grups. L’organització del grup en la sala és molt semblant a la del Joc del Mocador. El monitor/a al mig i els dos grups en línia uns enfront dels altres, però asseguts a terra. A la zona del mig hi ha un cercle dibuixat al terra. Prèviament, s’ha donat a cada nen una targeta de cartolina: amb una frase escrita (o un dibuix tipus còmic, si no saben llegir). A les cartolines surten les següents expressions:

– Donar les gràcies
– Fer un elogi
– Demanar un favor
– Escoltar
– Disculpar-se
– Posar-se d’acord

Cada grup ha de tenir com a mínim una targeta de cada; en el cas que hi hagi més de 6 nens o nenes per grup no hi ha problema en repetir algunes.

Primera part:
Cada monitor/a aclareix amb el seu grup les expressions que hi ha a les seves targetes i com les poden escenificar. Durant aproximadament un quart d’hora escenifiquen petits “gags” . Exemple: dues persones que van pel carrer, a una li cau una bossa i l’altra se la recull del terra. La primera li diu a la segona: “Gràcies”.

Segona part:
El monitor/a que està al mig de l’espai crida ben fort dos noms d’infants, un de cada equip. En sentir-lo, aquests s’adrecen al cercle central. Una vegada dins del cercle cadascú ha d’escenificar l’expressió de la seva targeta, de forma ben decidida, que se’l senti bé.. Pot fer-ho amb paraules, amb mímica, utilitzant part del cos o tot els cos, etc. Pot passar que el diàleg no sigui coherent, per exemple, dos que es donen les gràcies, o un que Gràcies! Perdona’m. T’escolto… demana un favor i l’altre dóna les gràcies. Llavors cadascú torna al seu lloc i es torna a començar.

També pot passar que el diàleg sí que quadri, per exemple, un que fa un elogi i un altre que dóna les gràcies. Llavors ho podem celebrar amb un aplaudiment o amb algun crit de celebració.

Tercera part:
Ja en gran grup, s’explica com han viscut el joc, com s’ho han passat, etc. Llavors serà un bon moment per portar el joc a la dinàmica del grup. De cada expressió, entre tots i totes es busca una situació dins de la vida quotidiana que hi correspongui. Per exemple: Un membre del grup arriba a l’esplai amb un nou pentinat i un altre li diu “què maco/a que estàs!”; un membre del grup explica alguna cosa als altres i aquests l’escolten; a dos membres del grup els agrada la mateixa joguina però al final arriben a un acord sobre qui juga amb ella, etc.

També es pot parlar des de l’aspecte negatiu, sota el marc dels mateixos exemples: el nen que porta el pentinat nou i ningú li diu res. Potser a ell li sap greu, etc.

La conclusió del joc és que fer ús d’aquestes habilitats en la vida quotidiana del grup val la pena. El repte que es proposa és fer-les servir sempre que es pugui. Es pot deixar una targeta de cada penjada en algun lloc del local del grup, perquè els infants les vagin tenint present. És aconsellable que durant els propers dies, el monitor/a reforci positivament els moments en què es fa un ús positiu de qualsevol de les expressions treballades.