Autoria

  • Fundesplai

Projecte

Tipus de recurs

Persones destinatàries

  • de 6 a 99 anys

Durada en minuts

  • 60

Espai

  • Interior

Paraules claus

    Llicència

    • Reconeixement – No Comercial – Compartir Igual (by-nc-sa)

    Descripció

    Amb aquesta activitat volem  treballar la fam zero i l’accessibilitat dels als aliments al món. Activitat vinculada a la campanya #DretalLleure 2021 i a la proposta educativa Menjar Canvia el Món.

    Objectius

    • Reflexionar sobre el Dret a l’alimentació, analitzant-ne les diferències entre els països del nord i del sud, l’accés als aliments, etc.
    • Aprofundir en la desigualtat del repartiment d’aliments (cultius, terres, aigua, llavors…), com a causa estructural de la pobresa. Incidir en la importància d’una alimentació sana i equilibrada en la infància, que garanteixi el desenvolupament correcte de les persones.

    Desenvolupament de l’activitat

    Infants de 6 a 11 anys

    Contes per pensar, per conversar i per mirar el món des d’altres prismes

    Conte Patatín, Patatan, de Justícia Alimentària. Aquest conte narra la història de Wara i Mallku, una nena i un nen bolivians que viuen en un petit poble prop dels Andes. La història narra com fa un temps al poble van tenir un problema greu. Un senyor va utilitzar les terres dels pagesos i pageses locals per a plantar canya de sucre. També va construir una fàbrica on la transformava per a vendre-la en paquets de sucre a altres països.

    Aventures i desventures dels aliments que van canviar el món, de Teresa Beneitez: Un viatge per tot el món seguint les peripècies de quinze aliments, habituals avui en la nostra dieta, però, desconeguts, la majoria, fa a penes 300 anys. El llibre relata d’una forma rigorosa i entretinguda les peripècies que han tingut alguns dels principals productes de l’alimentació humana: el blat, l’arròs, el blat de moro, la patata, el pantà… aquests aliments van contribuir a millorar la nostra dieta i la població créixer i créixer. Avui, molts d’ells estan en perill pel canvi climàtic. Una forma amena i menyspreada d’ajudar ens a comprendre per què i quant ens ha costat menjar el que mengem i el que hem de fer si volem conservar-ho.

    Reflexionem amb als infants vers algunes temàtiques que han pogut sortir:

    • Esteu d’acord en que hi hagi nenes i nens treballant? Com se senten sabent que n’hi ha que no poden viure i anar a escola com ells o elles?
    • És bo consumir xocolata i altres productes de comerç just? Per què? Podem fer alguna cosa des d’aquí per ajudar als infants a qui fan treballar recollint cacau? Se’ls pot animar a que demanin xocolata de comerç just per les festes que s’organitzin des de l’entitat o organitzar un concurs de coques de xocolata de comerç just en alguna festa.

    Poden comentar a casa d’emprar rajoles de xocolata, en pols per a la llet o en crema per torrades, de comerç just.

    Per tancar podem fer un tast xocolata i cacau de Comerç Just o fer una recepta amb aquestes xocolates.

     

    Noies i noies a partir dels 12 anys

    Dinàmica “l’esmorzar del món”

    Aquesta activitat vol estimular una aproximació vivencial a situacions i a emocions que genera la injustícia com una base sobre la qual poden descansar les actituds empàtiques cap a les persones que són víctimes de la pobresa, la desigualtat i la fam.

    • Per començar es designen 3-4 nois i noies que representaran el rol de cambrers. L’equip educatiu assumeix les funcions de “maître”. La resta del grup representarà els comensals i haurà de sortir de la sala.
    • Es col·loca una taula central i d’altres al voltant (de manera que des d’aquestes es pugui contemplar el que succeeix a la central) identificant cadascuna d’elles amb una targeta de color.
    • Es reparteixen les targetes de color a l’atzar entre els participants. Hi ha d’haver tantes targetes com participants però en proporcions diferents (10 vermelles, 8 blaves, 8 verdes i 5 grogues). Un dels infants o joves (que no tingui targeta groga) haurà de fer el paper de dona embarassada.
    • A un espai del “maître”, un cambrer convida a passar els comensals a la sala indicant on han d’asseure’s. Primer, aquells que tenen les targetes vermelles, després els de les blaves, els de les verdes i finalment els de les grogues. Els tres primers colors ocuparan les taules perifèriques on hi haurà menys cadires que participants (i és per això que alguns hauran de quedar-se de peu o asseure’s a sobre d’un altre).
    • Si algú protesta se li dirà que ha estat qüestió de sort i que s’ha d’aguantar amb allò que li ha tocat.
    • Aquells que tinguin les grogues s’asseuran a la taula central, on hi haurà fins i tot alguna cadira de més.
    • El tracte dels cambrers cap a la taula central serà servicial i cordial, mentre que a la resta de taules se’ls tractarà amb mala cara i desganes. Un cop instal·lats, el “maître” els donarà la benvinguda i començarà l’esmorzar.
    • A la taula groga els cambrers posaran estovalles, coberts i tovallons. A continuació prendran nota de les begudes que desitgin i podran escollir entre una àmplia varietat (sucs, batuts, refrescos). A aquests comensals se’ls omplirà el got cada vegada que es buidi, i s’estarà molt atent a qualsevol necessitat que puguin tenir.
    • Mentrestant, s’ignoraran les altres taules i només s’hi adreçaran per cridar-los l’atenció o avisar-los si fan rebombori. A continuació, es serviran els aliments sòlids a la taula groga i els comensals podran escollir entre fruita i fruita seca. Si sobra alguna cosa no es repartirà a la resta de les altres taules.
    • Es servirà la beguda amb desgana a la resta de les taules: una ampolla d’aigua ennegrida amb una mica de te, i sense gots. Se’ls dirà que dins d’uns moments se’ls servirà la resta de l’esmorzar.
    • Quan es torni a anar cap a la taula groga s’oferiran més aliments, com pa amb mantega o pastissets.
    • A la taula vermella se’ls servirà un plat d’arròs bullit sense coberts.
    • A la taula blava se’ls posarà un plat de blat de moro sense coberts. A la taula verda se’ls posarà un bol de cacauets i un altre de cacau en pols, sense coberts.
    • Si en algun moment els comensals de les taules perifèriques protesten, els cambrers i el “maître” evitaran que robin menjar o molestin a la taula groga.
    • Poden indignar-se el que vulguin però sense abandonar les seves respectives taules. Es torna a oferir menjar a la taula groga, com per exemple caramels perquè els entreguin a la resta de comensals com ajuda humanitària.
    • Quan els comensals de la taula groga estiguin saciats, el “maître” donarà per finalitzat l’esmorzar i demanarà a tothom que abandoni l’aula sense donar explicacions.

    Posada en comú en grup sobre els sentiments i reflexions generats per l’experiència. Lògicament, l’objectiu del debat és analitzar les semblances amb la realitat, aprofundint sobre com s’han sentit en el paper que els ha tocat, sense oblidar els i les cambreres. Així mateix, s’ha d’intentar que proposin solucions.

    Observacions

    Aquesta activitat s’ha formulat a partir de les fonts següents: