El mirall

Autoria

  • Fundesplai

Projecte

Tipus de recurs

Persones destinatàries

  • de 9 a 16 anys

Durada en minuts

  • 45

Espai

  • Interior

Paraules claus

Llicència

  • Reconeixement – No Comercial (by-nc)

Descripció

Amb quines “ulleres” mirem el nostre entorn? Quins estereotips i prejudicis persisteixen? Activitat per reflexionar sobre la mirada que tenim sobre nosaltres mateixes i les altres persones.

Objectius

  • Estimular les noies i els nois a què es visualitzin com a éssers únics, però amb els mateixos drets que les altres persones.
  • Conscienciar en el respecte a la diferència.

Desenvolupament de l’activitat

Caldrà disposar d’una sèrie d’imatges de diferents persones amb diverses característiques estereotipades, així com diverses capsetes que contindran les imatges.
Aquestes fotos representaran a col·lectius que poden sentir-se discriminats o segregats per diferents motius. De cada col·lectiu hi haurà una imatge de cada gènere/sexe.

Algunes propostes:

  • Diferents nacionalitats (africana ,europea, llatinoamericana, nord-americana, asiàtica,…)
  • Diferents religions amb vestuari o accessoris que els caracteritzin (budista, cristiana, jueva, musulmana,…)
  • Edats (infants, adults, gent gran…)
  • Diferents professions (gerent, obrer/a, esportista, carnisser/a,
  • conductor/a, cambrer/a, servei de neteja,…)
  • Gènere (imatges estereotipades dels diferents gèneres i LGBTQ)
  • Classes socials (pobresa, classe mitja i riquesa)
  • Dues fotos, d’una dona i d’un home, el més neutral possible pel que fa a roba, gestos, cabells…)
  • Per últim, un mirall

Les imatges es mostraran una a una a les persones participants, dins de cada capseta, de manera que només aquesta persona pugui veure-la. A cada capseta hi haurà, com a mínim, 3 imatge dels diferents col·lectius abans mencionats i una quarta fotografia que serà la dona o l’home “neutres” i, en el fons, un mirall.

Es guiarà al grup d’infants amb diferents preguntes com per exemple (caldrà adaptar segons edats):

  • Com creus que la societat o la resta de la gent el/la veu?
  • Creus que és feliç? Creus que les coses li van bé?
  • Series amiga o amic d’aquesta persona?

Es faran aquestes preguntes amb cadascuna de les fotografies fins a arribar al mirall. Es demanarà a les persones participants que no facin gestos verbals ni no verbals, per a què la resta no pugui anticipar que al fons hi ha un mirall. Tot seguit generem un espai de reflexió:

  • Totes les imatges em causen la mateixa sensació? Per què?
  • Com t’has/us heu sentit quan has/heu vist el mirall?
  • A més a més de en el mirall, us heu sentit reflectits o identificats amb alguna altra imatge? Amb quina?

També podeu muntar plafons que acompanyin la reflexió. Inclús es pot organitzar en una línia de capsetes estàtiques per la que les persones participants van passant d’una en una fins a finalitzar en la que conté el mirall i al costat un plafó amb les reflexions finals.

La reflexió ha de servir per prendre consciència de la mirada que tenim sobre nosaltres mateixes i sobre les altres persones. Adonar-nos dels estereotips i els prejudicis que tenim i del seu impacte. Assumir-los per treballar-los i evitar que derivin en actituds de discriminació i odi.

L’activitat es pot complementar amb el visionat d’algun film abordi la temàtica dels estereotips, la discrimicació, el racisme. Aquí trobareu recursos.

Observacions

Per saber: Què són els prejudicis i els estereotipis?

Font: Guia pràctica per a l’agent antirumors

El prejudici és una actitud hostil i desconfiada envers alguna persona que pertany a un col•lectiu, simplement a causa de la seva pertinença a aquest grup. Allport (1954). Els estereotips són atribucions generalitzades de determinades característiques d’alguns membres d’un grup al seu conjunt. S’atribueixen qualitats a una persona com a membre d’un grup i no se la jutja per la seva individualitat (Myers, 1995).”

Les imatges negatives que es tenen d’un grup de persones condueixen a emetre judicis negatius sobre elles sense fonamentar-se en una experiència directa o real. A més, les actituds negatives que es mantenen vers un determinat grup es fan extensibles a cadascun dels seus membres.

Acceptar el tòpic que popularment s’associa a les persones immigrades (pobres, sense estudis ni preparació, amb actituds incíviques, amb creences i costums que poden semblar absurds) és ignorar l’enorme heterogeneïtat de trajectòries migratòries, orígens, situacions

Tampoc no hem de caure en l’error de pensar que els prejudicis són unidireccionals, tot al contrari: n’hi ha a tots els grups socials i en totes les direccions. Alhora també hi ha tòpics entre col•lectius: per exemple, de les persones marroquines cap a les llatinoamericanes, de les catalanes cap a les que van emigrar del sud de la península.

Família, amistats, relacions de veïnatge i de feina, així com mitjans de comunicació són transmissors d’imaginaris que no tan sols no qüestionem, sinó que acabem assumint com a propis, de manera que nosaltres ens acabem convertint en la veu difusora dels estereotips i dels prejudicis associats.