El mirall i el miratge

Autoria

  • Fundesplai

Projecte

Tipus de recurs

Persones destinatàries

  • de 12 a 18 anys

Durada en minuts

Espai

  • Interior

Paraules claus

Llicència

  • Reconeixement – No Comercial – Compartir Igual (by-nc-sa)

Descripció

El món interior dels adolescents és una escudella en ebullició. Et presentem uns exercicis per descobrir com es veuen a ells mateixos i com es poden enganyar.

Enllaç a més info del recurs:

http://www2.fundesplai.org/propostaeducativa/viureisomriure/pdf/activitat%20JOVES%20-elmirall%20i%20el%20miratge-.pdf

Objectius

  • Estimular la capacitat de pensament abstracte, analitzant, deduint, traient conclusions
  • Desenvolupar actituds d’autoestima i autocrítica, aprenent a diferenciar un acte del judici d’una persona

Desenvolupament de l’activitat

L’exercici “El personatge”

Material:

Una capsa de cartró amb un mirall fixat a la base (no s’ha de moure gens) i un forat prou gran a la part superior per poder-se emmirallar. Cal que el forat estigui tapat amb una roba o un altre material, per impedir que ningú sàpiga què hi ha a la caixa.

Dinàmica del joc:

Es té la capsa a les mans i es proposa als joves el següent:

“En aquesta caixa hi ha la fotografia d’un personatge que tots vosaltres coneixeu. Es tracta que ens anem passant la capsa un per un. La persona que té la capsa ha de destapar el forat, mirar la foto i descriure el personatge en tres o quatre aspectes. No s’hi val descriure aspectes físics. Només es poden dir coses de la personalitat, manera de ser, virtuts i defectes, afeccions etc.

Després es tornarà a tara el forat i es passarà la capsa a la persona que se al costat. Quan tothom ho hagi fet, discutirem si estem d’acord amb les descripcions que hem sentit. No es val donar pistes a les persones que estan al final de la dinàmica. Cal escoltar el que diu cadascú del personatge.”

El debat

Es demana als joves què opinen del que han sentit. Es pot contrastar les semblances d’uns i altres, ressaltar els aspectes positius que s’han comentat o els negatius. Si algú no està d’acord amb algun aspecte, raonar i comentar-ho.

Per concloure l’exercici es pot reflexionar sobre:

  • La constatació que tots tenim aspectes positius i negatius i que a vegades és més fàcil ressaltar els negatius, però no és més ajustat a la realitat.
  • Demanar als joves que expliquin què vol dir acceptar-se tal com és i què costa més d’acceptar d’un mateix i cap als altres.
  • Demanar què estan disposats a acceptar dels altres encara que els costi i quines no estan disposades a acceptar en cap cas.

 

Exercici “Paranys”

Aquesta activitat consisteix en un joc de representació que té com a fil comú el fet d’evadir-se de determinades responsabilitats.

Es crearan equips i es repartiran uns casos (veure document adjunt), i es deixarà temps perquè ho llegeixin i ho entenguin correctament. Se’ls ha d’animar a fer una representació el més natural possible del seu cas, sense ridiculitzar cap dels personatges.

No cal que el que representin tingui un desenllaç, però sí que s’han de veure representats els arguments.

Posteriorment, es farà un debat en relació als casos, i es demanarà que es posicionin. S’intentarà que el debat sorgeixi de forma natural, però si no és així es poden tenir algunes preguntes preparades:

  • Quin dels protagonistes que intenten esquivar responsabilitats et sembla que té una actitud més injusta?
  • A quin dels protagonistes justificaries més?
  • A qui perjudiquen o beneficien els protagonistes amb aquestes actituds?
  • Per què, les persones, busquem excuses?
  • Com t’has sentit algun cop que un amic o amiga et dona excuses?