Com llegeixes? com expliques?

Autoria

  • Fundesplai

Projecte

Tipus de recurs

Persones destinatàries

  • de 12 a 99 anys

Durada en minuts

  • 60

Espai

  • Interior

Paraules claus

Llicència

  • Reconeixement – No Comercial (by-nc)

Documents del recurs

Descripció

Aprenem a descodificar els missatges negatius que projecten els mitjans de comunicació envers les persones migrants i refugiades. Amb aquesta activitat fomentem l’esperit crític i incorporem la mirada antiracista a l’imaginari col·lectiu.

Objectius

  • Proporcionar eines i estratègies per a detectar el racisme als mitjans de comunicació.
  • Fomentar l’esperit crític
  • Reflexionar sobre el paper de les persones migrades o descendents de persones migrades als mitjans. 
  • Incorporar la mirada antiracista dins l’imaginari col·lectiu.

Desenvolupament de l’activitat

Els mitjans de comunicació són l’aparador del món; són generadors de discurs i tenen el poder de decidir quins són els temes d’actualitat, quant de temps se’ls dedica, quins tipus de debats es generen, quines persones hi tenen cabuda, quines imatges s’hi ensenyen i quines s’eviten, etc. D’aquesta manera, contribueixen a construir l’imaginari col·lectiu i a estructurar el pensament de tots els seus usuaris. La manera com els mitjans de comunicació tracten la diversitat sociocultural, els moviments migratoris o les crisis humanitàries són una carta de presentació a la ciutadania que els consumeix i que parteix d’aquestes informacions per a generar pensament, discurs i opinió que després traslladarà a tots els àmbits de la seva vida i tindrà influència en la seva escala de valors i els seus actes quotidians.

Els mitjans de comunicació, són conscients del poder que tenen sobre el pensament col·lectiu? Són un reflex de la nostra societat diversa? Utilitzen un llenguatge inclusiu? Fomenten la interculturalitat i la convivència?

 

Desenvolupament de les activitats 

Aquesta activitat consta de tres parts: primer, començarem fent un test d’autodiagnosi per a prendre consciència de quin és el punt de partida del grup; després, farem dues activitats relacionades amb els missatges a la premsa escrita; per últim farem una reflexió/debat sobre el paper de les persones migrades als mitjans.

1. Què en sabem?

L’Observatori d’actualitat del discurs de l’odi als mitjans presenta un test d’autoavaluació per tal que tots els ciutadans/es puguin avaluar quin és el seu nivell d‘anàlisi i opinió crítica davant de certes informacions divulgades pels mitjans de comunicació. Farem servir aquest qüestionari com a eina de diagnosi del nostre grup. El podem fer col·lectivament (si disposem d’un projector o l’educador/a llegeix les preguntes des d’un dispositiu propi) o individualment (si cada participant disposa del seu telèfon mòbil). Un cop fet, tindrem una idea general de quin és el punt de partida i sabrem com hem d’articular el nostre discurs durant l’activitat.

 

2. Una imatge val més que mil paraules

Col·locarem a terra, escampades, algunes imatges i missatges extrets de la premsa escrita, recollits als annexos (primera part). Els i les participants hauran de relacionar cada imatge amb el seu missatge. 

Un cop fet, llençarem algunes preguntes per a generar debat a la vegada que, si algunes associacions imatge-text no són correctes, les anirem corregint. Algunes de les preguntes que podem fer servir per a remoure consciències i generar debat són:

  • Per què heu associat aquesta imatge amb aquest text?
  • Creieu que la imatge il·lustra allò que diu l’article?
  • Per què creieu que l’autor/a ha utilitzat aquesta imatge?

Algunes reflexions:

Les imatges són els elements més susceptibles de ser manipulats i cal extremar la prudència a l’hora d’utilitzar-les. Podrien transformar totalment el sentit d’una informació.

Algunes vegades, amb les imatges es donen falses associacions: s’il·lustra la informació amb imatges que no corresponen a la notícia i mostren persones racialitzades la qual cosa relaciona l’aspecte físic amb una situació administrativa, la criminalitat, l’assistencialisme, etc., perpetuant així estereotips.

 

3. I això, què importa?

Mostrarem als participants una sèrie de titulars dels quals haurem eliminat algunes paraules o atributs que relacionen els protagonistes de les notícies amb algun grup ètnic. Trobareu el material als annexos (segona part). Els farem preguntes per a intentar definir el perfil d’aquests protagonistes:

  • Quines característiques atribuïu a aquesta persona?
  • Què l’ha portat a ser el /la protagonista d’aquesta notícia?

Probablement, l’anàlisi que faran els participants sobre els protagonistes de les notícies faran referència a qualitats personals, virtuts, defectes, avantatges, inconvenients, etc., però no tindran a veure amb l’origen, procedència o aspectes físic de les persones.

Un cop fet aquest exercici, els mostrarem els titulars reals i farem algunes preguntes per a generar debat:

  • Abans de mostrar els titulars reals, heu tingut prou informació per a comprendre la notícia?
  • Així doncs, creieu que és necessari fer explícit l’origen o situació administrativa de les persones implicades?
  • El fet d’afegir aquesta informació fa que rebeu el missatge d’una altra manera? Fa canviar la vostra percepció de la informació o de les persones que formen part de la notícia?
  • Per què creieu que els titulars inclouen aquesta informació?

Per a la reflexió:

Molts mitjans de comunicació només donen visibilitat a certs col·lectius en els dies commemoratius i no incorporen la perspectiva antiracista a la seva feina diària. 

Es tracta el fenomen migratori amb cert to sensacionalista.

No s’ha d’incloure el grup ètnic, origen, religió o cultura si no és necessari per a la comprensió de la notícia. Utilitzar-los genera visions estereotipades i categories macroètniques (subsaharià, africà, asiàtic, etc.).

El fet que els mitjans de comunicació donin veu a partits de dreta o extrema dreta no contribueix a al fi del racisme, ja que els seus discursos alimenten l’odi. Cal que els professionals de la informació tinguin un compromís per a mostrar el sentit positiu de la diversitat.

Els diaris més conservadors o relacionats amb partits de dretes tenen menys cura en el tractament de les persones migrades i racialitzades.

Cal obrir les redaccions dels mitjans de comunicació a professionals de diversos orígens per tal de garantir la qualitat periodística i l’aportació de noves mirades sobre la realitat.

 

4. Als mitjans, totes hi tenim coses a dir!

Arribats en aquest punt, haurem reflexionat força sobre el tractament que fan els mitjans de les persones d’orígens i cultures diverses quan aquestes són les protagonistes de la notícia. Cal també dedicar espais de reflexió en relació al paper que juguen aquestes persones a dins dels mitjans, formant-hi part en qualitat d’informants, de periodistes, de tertulians, etc.

Per a analitzar-ho, veurem fragments d’algunes intervencions de persones migrades o descendents de migrants. És indiferent quin fragment s’esculli, allò que realment importa és poder analitzar quins són els temes que es tracten quan hi ha participació de gent racialitzada als mitjans.

 

Preguntarem als i les participants:

  • Hi ha algun tema recurrent en aquests vídeos? Quin?
  • Quin creieu que és el motiu que porta a convidar certes persones per a parlar de certs temes?
  • Totes les persones que apareixen en aquests vídeos surten als mitjans de manera força recurrent. Que creieu que hi fan? De què parlen?

 

Per a la reflexió:

És molt positiu que es doni veu a les persones racialitzades als mitjans i això és un avenç dels últims anys.

Cal tenir en compte que no sempre les persones racialitzades convidades a parlar de certs temes no formen part dels col·lectius a qui afecten temes, sinó que se les convida simplement perquè formen part del mateix grup ètnic. Per exemple: ens podem trobar una persona negra a qui se li demana la seva opinió sobre el top manta però, en canvi, aquest col·lectiu no hi està representat.

Sorprèn que aquestes persones racialitzades que apareixen habitualment als mitjans, en la majoria de casos, només hi són convidades per a parlar sobre temes relacionats amb la immigració. Costa veure persones racialitzades en tertúlies relacionades amb la medicina, l’educació, la política, etc. És que no hi ha a la nostra societat persones racialitzades especialistes en aquests temes?

Si prenem com a exemple els vídeos anteriors: La Desirée Bela-Lobedde és enfermera de professió, la Míriam Hatibi és analista de dades i assessora en comunicació i el Moha Gerehou és periodista. Els podem veure en alguna de les tertúlies on participen parlar en clau d’experts en relació a la seva professió?

 

Valoració

Per tal de valorar l’activitat i l’impacte que ha tingut en els  i les participants, demanarem a cadascú que digui una cosa que l’hagi impactat o remogut, relacionada amb l’activitat o amb alguna experiència personal que hagi recordat durant el transcurs d’aquesta.

Amb les aportacions que es vagin fent, anirem conduint el debat per tal de reflexionar sobre els continguts treballats i, sobretot, facilitant que sorgeixin propostes o recomanacions sobre quines accions individuals i col·lectives es poden dur a terme per a evitar i revertir les situacions exposades.

Observacions

Els materials que es faciliten són només alguns dels exemples, però podem canviar-los per altres que siguin més propers a la realitat del grup, del barri o de la ciutat. Fins i tot podem incloure alguna experiència real que hagi viscut algun participant o que s’hagi viscut a l’entorn proper. 

RECURSOS

Observatori d’actualitat del discurs discriminatori als mitjans: projecte del Grup de Periodistes Ramon Barnils. Anàlisi de pràctiques periodístiques i publicació de bones pràctiques en relació al tractament de les persone migrades als mitjans de comunicació.

https://www.media.cat/discursosdiscriminatoris/

Observatorio Español del Racismos y la Xenofobia: recull de publicacions i treballs acadèmics del Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social.

http://www.mitramiss.gob.es/oberaxe/es/publicaciones/temas/tema_15.htm

Las palabras importan: publicació de SOS Racisme en la qual es recullen alguns articles de sensibilització i anàlisi sobre el tractament mediàtic de les persones migrades.

https://sosracismo.eu/wp-content/uploads/2017/12/20171210-Las-Palabras-importan-definitivo.pdf