A què juguem a l'Equador?

Autoria

  • Fundesplai

Projecte

Tipus de recurs

Persones destinatàries

  • de 6 a 99 anys

Durada en minuts

  • 60

Espai

  • Exterior

Paraules claus

Llicència

  • Reconeixement – No Comercial – Compartir Igual (by-nc-sa)

Descripció

Descobrim la cultura del joc popular dels infants de l’Equador. Coneixerem 3 jocs diferents: “Carrera de tillos”, “Guraka” i “Perros y venados”; tres jocs tradicionals molt divertits.

Objectius

  • Promoure els valors de la interculturalitat a través del joc.
  • Apreciar la diversitat cultural com a font d’enriquiment i posar l’accent en les similituds i no tant en les diferències.
  • Fomentar les actituds de respecte, col·laboració, solidaritat, ajuda, participació, etc.
  • Donar a conèixer els Drets de l’Infant, en particular, l’article 31, dret al lleure.

Desenvolupament de l’activitat

Joc  ” Carrera de Tillos”

La paraula “tillo” és un equatorianisme acceptat normativament en llengua castellana que es refereix a la tapa metàl·lica de les ampolles, les xapes. Se suposa que ve de la paraula “platillo”, que amb l’ús va suprimir la primera síl·laba i es va transformar en “-tillo”, quedant en desús la part “pla-”. El joc “Carrera de tillos” és conegut a tot l’Equador. A Catalunya és conegut com a “Cursa de xapes”

Objectiu:

Desplaçar el tillo fins arribar a la meta final.

Material:

  • Guix per pintar el circuit al terra o cartolina i retoladors.
  • Tillo

Desenvolupament:

Es dibuixa un circuit o una pista de curses, sobre el terra o en una cartolina.

Cada persona jugadora té per objectiu desplaçar el seu “tillo” des de la sortida fins a la meta final. En el cas de que el “tillo” surti de recorregut marcat, s’ha de tornar a la sortida. El “tillo” guanyador és el que primer arriba a la meta.

Per poder desplaçar el “tillo” s’han de donar cops amb els dits de la mà, podem jugar amb la variant de donar copets amb el dit gras del peu, sense mitjó! Podem buscar i pensar variants i normes. Una norma que garanteix la dificultat, i que és molt divertida, és la de desplaçar el “tillo” amb la mà que es domina menys.

Joc  ” La Guraka “

“Guaraka” és un terme de la llengua quítxua “warak’a” que significa mocador. És un joc tradicional dels indis xilens que s’ha incorporat als jocs populars de l’Equador. S’acompanya el joc amb la cançó “Corre, corre, la guaraka, el que mira para atrás, se le pega en la pelá ”.

Objectiu:

  • Obtenir la Guaraka.

Material:

  • Guaraka

Desenvolupament:

Tots els/les jugadors/es es posen en una rotllana a terra o drets. Algú lidera la partida amb una guaraka a la mà i camina per fora de la rotllana. De sobte li dóna una guakarazo (u cop de guaraka) a algú de la rotllana, a l’esquena, o li deixa la guaraka a la falda si la rotllana és el cul a terra.

L’elegit o elegida surt a corre-cuita cap a la seva dreta, i qui està al seu costat (a l’esquerra) surt corrents cap a l’esquerra. Qui tenia la guaraka a la mà al principi, seu en un dels llocs que queden buits. Mentrestant els altres dos corren i competeixen per arribar al lloc buit.

Qui es quedi sense lloc es queda amb la guaraka i repeteix el joc.

Joc  ” Perros y Venados”

És un joc molt popular a l’Equador. No sé sap exactament quin és el seu orígen. S’hi juga principalment als barris populars de la ciutat de Quito. És un dels jocs que s’han perdut en aquells veïnats i comunitats on la dinàmica comunal i de bon veïnatge ja no funciona com en el passat. El joc té centenars de versions, amb diferents noms arreu del món.

Objectiu:

  • Aconseguir salvar el màxim de venados

Material:

  • No es necessita cap material específic per dur a terme el joc.

Desenvolupament:

Es fa un sorteig de parells i senars, per triar qui serán será “perros” (gossos) i qui serán “venados” (cérvols). Assenyalen al terra uns espais de “pau” dintre del límit de l’àrea del joc. Els venados es col·loquen als lloc de “pau” i els gossos a certa distancia.

Els “venados” surten a corre-cuita i són perseguits pels “perros” fins a ser tocats. Els venados es queden al seu lloc fins que un altre company/a tingui l’oportunitat de salvar-lo donant-li la mà.

Valoració

Després del joc, conversem

La idea és generar un diàleg al voltant de les similituds que apreciem a través dels jocs com a símbol de totes les coses que ens uneixen entre les diferents cultures i valorar positivament els nous aprenentatges.

A més a més, procurarem relacionar aquests aspectes amb els drets de la infància per introduir la importància de la cultura del joc en el desenvolupament personal i social.

  • Trobeu similituds amb altres jocs que coneixeu? Quines?
  • Coneixeu el país de l’Afganistan? On el situaríem al mapamundi?
  • Teniu amics o amigues d’origen Afganès? I d’altres indrets?
  • El joc és important per als infants? Per què? Què aprenem?
  • Tots els infants del món poden jugar? Per què?
  • Sabeu què són els Drets de la Infància? Què diu l’article 31?