A què juguem a Bolívia?

Autoria

  • Fundesplai

Projecte

Tipus de recurs

Persones destinatàries

  • de 6 a 99 anys

Durada en minuts

  • 30

Espai

  • Exterior

Paraules claus

Llicència

  • Reconeixement – No Comercial – Compartir Igual (by-nc-sa)

Descripció

Descobrim la cultura del joc popular dels infants bolivians. Jugarem a “la Thunkuna”, un joc molt similar a la xerranca i al “Liga Liga”, un joc d’equip tradicional amb gomes o cordes.

Objectius

  • Promoure els valors de la interculturalitat a través del joc.
  • Apreciar la diversitat cultural com a font d’enriquiment i posar l’accent en les similituds i no tant en les diferències.
  • Fomentar les actituds de respecte, col·laboració, solidaritat, ajuda, participació, etc.
  • Donar a conèixer els Drets de l’Infant, en particular, l’article 31, dret al lleure.

Desenvolupament de l’activitat

 Joc “la Thunkuna”

Aquest joc és d’origen és incert i es relaciona amb els jocs lineals de les civilitzacions gregues i romanes. Una altra versió planteja que va ser inventada per un monjo espanyol i volia simbolitzar el començament de la vida i el final, amb la mort. La Thunkuna és conegut a Catalunya popularment com la “xarranca” i té altres noms arreu del món. A molts patis i escoles trobem el dibuix al terra
de forma permanent.

Objectiu: 

  • Aconseguir el màxim de caselles.

Materials: 

  • Guix o pal

Desenvolupament: 

Es limita el camp de joc al terra, si juguem sobre ciment utilitzarem un guix, un pal si es juga sobre la sorra. Dibuixarem una plantilla en forma d’avió, ha de tenir una casella d’inici, amb l’1 una casella final amb el 8 o l’11. Cal dibuixar en gran els números a cada casella. Tothom ha de tenir una pedra o algun altre objecte semblant.

El primer jugador/a llançarà la seva pedra a la primera casella i haurà de fer to el recorregut saltant a peu coix, sense trepitjar cap de les línies que delimiten les caselles. Si ho aconsegueixen ho intentarà partint de la casella 2, si falla cedirà el seu torn. I així successivament.

Qui passa per totes les caselles amb la seva pedra, té dret a la propietat de les caselles, segons el ritual de llançar l’esquena a les caselles o preguntant  a la resta de participants ¿ventana? (D’esquena al dibuix i per sota de les cames) o  ¿balcón? (D’esquena al camo de joc).

Guanya qui més caselles aconsegueix.

 

Joc  ” Liga Liga”

Aquest joc és molt popular a Bolívia i a molts països del món. És conegut amb molts noms diferents i hem trobat moltes cançons que acompanyen les
diferents formes de jugar. Les gomes que es feien servir abans per jugar, eren les pròpies gomes que les mares, àvies, tietes, etc. feien servir per cosir vestits i altres peces de roba. Avui tenim costurers a casa? Hi trobem gomes elàstiques que les podem usar per jugar?

Objectiu: 

  • Aconseguir atreure més persones a la seva banda.

Materials: 

  • Gomes per salta.

Desenvolupament: 

S’organitza el grup de forma que dos infants “paren”, la liga liga o les gomes es posen per poder saltar.

“Piecito” (peuet): Posem les gomes entre els turmells i saltem cantant: – meto-saco-piso-!

“Rodillita” (genollet): Un cop superat el “Piecito” pugem les gomes fins al genoll i després es canta la mateixa cançó que abans.

PASARÁ TAWASARA Així successivament, amb algunes modificacions:

“Media” (mitja cama) i s’afegeix un tris-tras de cames al final.

“Cintura”(cintura): se salta intercaladament dins i fora de les gomes fins a 16 vegades.

Sobaquito” (aixelles): entrem a  les gomes i fiquem i traiem els braços tris-tras, fins a 18 vegades.

La liga-liga continua, fins arribar als braços.

Dues persones s’agafen de les mans, cadascuna s’identifica amb una flor, un color, una fruita, una ciutat, un país, un plat de menjar, etc (en secret, ho comparteixen a cau d’orella). La resta form una rotllana oberta, com una serp agafant-se per la cintura.

La fila va avançant fent ziga-zaga i cantant: “ta-wa-sa-ra ta-wa-sa-ra, el últim se deraráaaaa” passant per sota dels braços dels qui els tenen estesos ben amunt. De sobte, atrapen l’última persona que queda en quan s’acaba la cançó.

A part, li donen a escollir per què s’identifiqui, tot a cau d’orella, amb una de les dues persones. Aquest participant se situarà darrere del participant que ha triat. S’anirà repartint la cançó fins que s’acaba la serp.

Els dos equips estan agafats entre ells per la cintura, i entre els caps d’equips, per les mans: cal tirar fort fins aconseguir sobrepassar una línia de joc, dibuixada prèviament al terra.

Guanya l’equip que aconsegueixi atreure més persones cap a la seva banda.

Valoració

Després del joc, conversem

La idea és generar un diàleg al voltant de les similituds que apreciem a través dels jocs com a símbol de totes les coses que ens uneixen entre les diferents cultures i valorar positivament els nous aprenentatges.

A més a més, procurarem relacionar aquests aspectes amb els drets de la infància per introduir la importància de la cultura del joc en el desenvolupament personal i social.

  • Trobeu similituds amb altres jocs que coneixeu? Quines?
  • Coneixeu el país de l’Afganistan? On el situaríem al mapamundi?
  • Teniu amics o amigues d’origen Afganès? I d’altres indrets?
  • El joc és important per als infants? Per què? Què aprenem?
  • Tots els infants del món poden jugar? Per què?
  • Sabeu què són els Drets de la Infància? Què diu l’article 31?